LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

"A la saga tecnológica de la conquista del espacio le ha sucedido otro gran relato: la conquista de la ciberfrontera. La primera trajo consigo el tópico de la “aldea global”. La segunda ya ha acuñado la denominación “Sociedad global de la información”. El irresistible ascenso de las nociones “sociedad de la información” y “era de la información” se ha convertido así en parte inseparable de la fulgurante trayectoria del vocabulario de la “era global”.(1)

 A què ens referim quan parlem de “societat de la informació” ? 

En l'última dècada, "societat de la informació" és sens dubte l'expressió que s'ha consagrat com el terme hegemònic, no perquè expressi necessàriament una claredat teòrica, sinó gràcies al bateig que va rebre, en les polítiques oficials dels països més desenvolupats.

En 1973, el sociòleg nord-americà Daniel Bell, va introduir la noció de la "societat de la informació" en el seu llibre El advenimiento de la sociedad post-industrial,  on ressalta el valor estratègic i l'enorme impacte social, econòmic, polític i cultural de la informació en tant que matèria primera de les societats industrialment avançades.

Aquesta expressió reapareix amb força en els anys 90, en el context del desenvolupament d' Internet i de les TIC. Es va complementar de sobte aquest concepte amb la noció de "societat del coneixement", i tot això no només per reconèixer la importància social i econòmica que tenien la informació per generar coneixement, sinó perquè se sabés que era part real de un valuós producte comú que sorgia de totes aquelles tecnologies o indústries, fossin culturals o no, dedicades a la generació o transmissió del coneixement en els països industrialment avançats i en alguns casos, en vies de desenvolupament.

Durant els darrers trenta anys, es parla de la revolució de la informació i de la comunicació de la societat post-industrial, que afecta tots els àmbits de l'ésser humà com el treball i la llar, les relacions interpersonals, familiars o socials, les formes de convivència i entreteniment, l'educació i la cultura, l'economia i la política, etc.

La noció de "societat de la informació" s'ha manejat per part de molts periodistes, experts o investigadors socials com un símbol representatiu dels interessos econòmics o polítics de les indústries transnacionals de les telecomunicacions i dels governs favorables al fenomen de la globalització basada en la nova economia de mercats. No obstant això, amb les TIC, va sorgir un altre concepte que es pretenia més neutre, en què vivim com una societat basada en el coneixement, i on tot ésser humà, amb la informació que té o pot tenir, adquireix un saber molt concret, el qual a més pot provenir no només de l'educació, la formació o l'adquisició d'una cultura universal, sinó també de l'experiència, del llenguatge, i especialment de la racionalitat.

A partir d'aquest punt de vista, els mitjans o tecnologies de la informació i comunicació esdevenen sobretot els mecanismes perquè el saber humà es pugui generar, s'intercanvií i es comparteixi o es conegui àmpliament entre totes les persones del món, dins d'una societat de la informació i coneixement.

(1) Armand Mattelart (2002), Historia de la Sociedad de la información. Barcelona. Paidos. Pàg. 1