LA SOCIETAT DE LA IGNORANCIA

Gonçal Mayos anomena "societat de la ignorància" (1) a la contextualització del marc sociocultural en què vivim.  La "societat de la ignorància" és el costat fosc de la societat del coneixement; una societat de coneixement especialitzat, però, alhora, de molt desconeixement, perquè resulta impossible aprendre-ho tot i estudiar una matèria significa ser conscient que hi haurà molts detalls que no podrem abastar. 

La societat del coneixement comporta un risc creixent d’incultura perquè la nostra evolució biològica no ha anat tan accelerada com la tecnològica. No podem processar tota la informació que creix de manera hiperbòlica. A la nostra societat postmoderna i tecnològica l’amenaça el sorgiment de ‘nous analfabets’ ja que totes les revolucions tecnològiques generen els seus propis exclosos. Potser, com diu Mayos, en el proper gir tecnològic “els nous analfabets, els nous ignorants o incults, no siguem nosaltres” (2)

Internet fa possible una gran interactivitat, productivitat i creativitat i l’accés a una informació immensa que pot abocar-nos a la ignorància o a la incultura per excés. Com diu Castells, "no és nou que el coneixement gaudeixi d’un paper central; la novetat es troba en el fet que ara hi ha més població alfabetitzada que mai i, a més, els mitjans tecnològics faciliten la creació i transmissió immediata d’informació. Tota aquesta sobreproducció, tota aquesta ignorància, genera inseguretat en el subjecte perquè l’obliga a triar, i qualsevol elecció davant de tantes possibilitats genera molts dubtes" (3).

Mayos s’interroga: “Està augmentant de manera inevitable i accelerada la distància entre el que els individus – cadascú de nosaltres- pot conèixer o controlar amb un mínim de solvència crítica i el coneixement que produeix la humanitat en el seu conjunt?”.(4)  Algunes amenaces apuntades per Mayos,  són l’obsolescència cognitiva i la intoxicació informativa, sobretot si tenim present que com a ciutadans hem de poder decidir democràticament i amb coneixement de causa de processos cada cop més complexos i amb més riscos.

Un altre aspecte és el fet de l’apropiació de les tecnologies innovadores per part dels poders i els grups afavorits, especialment quan hom n’ha comprovat l’eficàcia i rendibilitat. A més, ni Internet ni la societat del coneixement no asseguren la visibilitat a qui pot aportar quelcom nou o valuós. Els nous temps comportaran una ultraespecialització malgrat que haurà de romandre una "cultura general" o d’allò que ens és comú.

(1) Mayos, Gonçal: (2011) La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península

(2) idem, pàg. 22

(3) Castells, Manuel (2003). L’era de la informació. Barcelona: FUOC.

(4)Mayos, Gonçal: (2011) La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, pàg 31