SSembla que l’escriptura i la lectura en línia i tota la nostra activitat a la xarxa contribueixi a canviar la nostra manera de pensar.
Internet ja és per a molts el major canal d'informació. Cada vegada és superior el temps emprat en navegar, ja sigui per llegir les notícies, revisar el correu, veure vídeos i escoltar música, consultar enciclopèdies, mapes, conversar per telèfon i escriure blocs. En definitiva, la Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat.
Fins ara, la cultura lletrada escolar estava íntimament lligada al pensament científic hipotètic deductiu, al processament lineal de la informació, a la lectura individual silenciosa, l'escriptura a mà, la memòria i l'acumulació de dades. Així hem intentat ensenyar a pensar bé. Però, si en el passat el processament de la informació era és lineal, actualment és en paral·lel. Si nosaltres vam aprendre acumulant dades i el valuós era saber moltes coses, avui les dades estan accessibles tot el temps, de manera tal que ja no és un valor per al cervell l'acumular informació. La xarxa no només canvia els comportaments de les persones, sinó també la seva forma de pensar; els joves són cada vegada més capaços de realitzar diverses tasques al mateix temps però, tenen menys capacitat de concentració i de llegir i escriure textos llargs.
La influència d’Internet i les TIC en la vida diària ens fa processar una gran quantitat d’informació.
Nicholas G. Carr creu que Internet canvia el nostre cervell i la nostra forma de pensar: “Els canvis en els nostres hàbits mentals produeixen canvis físics en el cervell. Aquest s'adapta mitjançant canvis químics i cel·lulars que persisteixen quan apagues l'ordinador. Internet estableix noves connexions en el cervell que abans no utilitzàvem, però també afebleix unes altres que abandonem. S'ha descobert que fins i tot quan no estem connectats ens costa molt concentrar-nos en una idea en particular. Encara que creguem que estem mentalment relaxats, en el nostre cervell segueix actuant aquesta nova tecnologia”.(1)
Derrick de Kerckhove afirma que “només amb pensar, pots canviar el contingut de la teva ment en temps real amb colors i moviment i so i textura i totes les altres simulacions que processem cada segon de la nostra vida mental en la nostra realitat virtual privada. La flexibilitat del processament de dades que experimentem en la nostra ment és l'estàndard que l'enginyeria dels mitjans de xarxa hauria d'intentar aconseguir”(2)
En el seu llibre No pienses en un elefante, George Lakoff ha escrit sobre el llenguatge polític. En ell parla dels marcs de referència i de la importància de les metàfores. El marc de referència del ‘pare estricte’ i valors com autoritat , disciplina o identitat i la capacitat de mobilitzar emocions han afavorit les polítiques conservadores nord-americanes. “Canviar de marc és canviar la manera que té la gent de veure el món. És canviar el que s'entén per sentit comú. ja que el llenguatge activa els marcs, els nous marcs requereixen un nou llenguatge. Pensar de manera diferent requereix parlar de manera diferent”.(3) Per a Lakoff els marcs serien a la sinapsis del nostre cervell en forma de circuit neuronal. Com ell mateix diu: “Quan els fets no encaixen en els marcs, els marcs es mantenen i els fets s'ignoren.”
(1) Nicholas G. Carr ( 2011): ‘Internet erosiona el pensamiento profundo. La Voz de Galicia. 2/4/2011. En línia a http://www.lavozdegalicia.es/tecnologia/2011/04/02/0003_201104SC2P14991.htm.(2)Derrick de Kerckhove (1999) Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la Web. Barcelona: Gedisa., Pàg. 4
(3) George Lakoff (2004) No pienses en un elefante. Madrid: editorial Complutense, Pàg. 59
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada