Wittgenstein es
va trobar amb moltes dificultats a l’hora de donar als seus pensaments una
apropiada presentació lingüística a causa de les limitacions de les formes
tradicionals..
"Tots aquests pensaments els he posat per escrit com a observacions, com a paràgrafs breus, de vegades en cadenes més aviat llargues sobre la mateixa matèria, de vegades saltant d'un camp a l'altre amb un canvi ràpid. Des del principi fou intenció meva de recollir, algun dia, tot això en un llibre, la forma del qual vaig concebre de diverses maneres en moments diversos. Em semblava, però, essencial que, els pensaments avancessin d'una matèria a l'altra en una seqüència natural i sense llacunes. Després d'alguns intents fallits per tal de soldar els meus resultats en un conjunt així, em vaig adonar que no ho aconseguiria mai. Que el millor que jo podia escriure es quedaria sempre en ser només observacions filosòfiques; que els meus pensaments s'anquilosaven de seguida quan, en contra de la seva tendència natural, intentava de continuar forçant-los en una direcció. i això depenia, certament, de la naturalesa de la mateixa investigació. I és que ens obliga a passar i traspassar per un extens camp de pensaments, del llarg i del través, en totes direccions. Les observacions filosòfiques d'aquest llibre són, per dir-ho així, un munt d'apunts de paisatges que han sorgit en aquests viatges llargs i intricats. Constantment es tocaren de bell nou des de diferents direccions els mateixos punts, o quasi bé els mateixos, i s'esbossaren noves imatges cada vegada. Una enorme quantitat d'elles eren mal dibuixades, o impròpies, carregades amb tots els defectes d'un dibuixant fluix. I quan aquestes foren eliminades, en van quedar un cert nombre que eren regulars, i que, aleshores, havien de ser ordenades sovint escapçades de tal manera que poguessin donar a l'observador una imatge del paisatge. Així, doncs, aquest llibre pròpiament només es un àlbum." [1]
Wittgenstein va treballar dur per poder expressar el seu pensament en un mode adient per a determinades formes d'escriptura , donant-se que la multidimensionalitat d'aquestes formes era incompatible a la manera en què realment pensava.
Com el suport sobre el qual plasmem el nostre pensament condiciona la forma de pensar?
El conflicte
entre pensament i text, a més de la lluita amb les tecnologies
d’expressió, són qüestions que van impulsar el desenvolupament de l’hipertext
per solucionar els problemes que Wittgenstein veia en la representació del seus
pensaments.
Com Bush, Wittgenstein relaciona el funcionament de l’hipertext
amb el funcionament del pensament humà, i per tant busca permetre
reproduir el funcionament natural del pensament per aconseguir una forma de
representació eficaç.
En un document hipertextual, els encadenaments entre els elements textuals es
fan de retruc, a la manera de les associacions d'idees en l’inconscient; aquest mecanisme
imita el funcionament del pensament intuïtiu i inconscient que funciona de
manera multidimensional i no lineal. Un document hipertextual no té ni principi ni fi,
funciona de manera retroactiva, com el pensament que es construeix a partir de
noves informacions que integra i selecciona. Per això és possible navegar pel
text de manera associativa, però per que es pugui establir aquesta xarxa, el
document ha de ser flexible per a donar la possibilitat d’establir aquestes
associacions.
[1].- L. Wittgenstein (1983) Investigacions filosòfiques . Barcelona: Laia. pàg. 49-50.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada