LLIBRE I LINEALITAT

La invenció de la impremta (s. XV) va revolucionar la nostra cosmovisió i va comportar la emergència de la “perspectiva única”. La impremta va permetre desplegar el pensament per mitjà de l’escriptura. Però, d’alguna manera, el va sotmetre al mode lineal i jeràrquic que imposa l’imprès. El text més preuat de la nostra cultura és el llibre, i, durant cinc-cents anys el model cultural occidental s’ha centrat en el llibre, tant pel que fa al suport i al format, com a la manera d’expressar els pensaments.

Abans l’escriptura i la lectura era quelcom minoritari. L’oralitat tenia un caràcter circular; l’escriptura en serà “suplement”. Amb l’edició de llibres, fulletons i altres publicacions, la nostra manera d’entendre el món i la realitat canvia, perquè el nostre pensament, la nostra mentalitat es torna lineal. El llibre recull els postulats del paradigma cartesià. El llibre és una obra amb un principi i un final, que té pretensió de ser acabada. No és lícit pensar en un llibre clàssic editat a mig fer, ni amb pensaments fragmentaris, ni amb referències creuades en el sí del mateix text o en relació a altres textos. És una unitat lingüística tancada sobre ella mateixa amb pretensió de veritat. L’autor és qui té el coneixement que vol transmetre i el lector s’ha de limitar a copsar el que l’autor vol dir. La distribució del text és lineal i seqüencial, de manera que té una organització en capítols o apartats que han de respondre a unitats també tancades. Hi ha, doncs, una lectura correcta i lectures incorrectes. Hi ha linealitat i veritat, com en el paradigma cartesià. El llibre, doncs, respon a un pensament lineal i esquematitzant que força el coneixement a entrar en les normatives que defineix el mateix llibre. 

En el llibre es perden part de les possibilitats de coneixement. En literatura, la novel.la, que té lloc en un espai més o menys continu, però que és desenvolupa al llarg d’un temps més o menys dilatat i fragmentari, és el que correspon al model cartesià. En la novel·la hi ha el narrador i el receptor de la història; no hi ha interacció, i, per contra, si que hi ha linealitat. El llibre és l’instrument perfecte per a la novel·la.