La nostra societat contemporània ha viscut diverses
revolucions, sent una d’elles la revolució paradigmàtica. Aquesta té a veure
amb la visió de món que ha predominat en els últims segles; anomenem
“paradigma”, aquesta visió particular del món, un model d’acord al qual es
teixeixen les doctrines i tenen lloc els avanços tècnics.
Al segle XVII, es desenvolupa el racionalisme, que
troba en Descartes un dels seus màxims referents, que dóna prioritat a la raó
com a facultat de coneixement. La seva tesi bàsica és la identificació entre
pensar i existir. Ell i Galileu inauguren el període de la història de les ciències,
posant-lo sota el signe de la simplificació i l’ordre.
Una nova actitud que comporta distanciar el subjecte
pensant (res cogitans) de la realitat sobre la qual es pensa (res
extensa). Aquest període significa una clara ruptura entre ciència i
filosofia, situant el coneixement en l’anomenat paradigma de la simplicitat. Aquest
paradigma se’l pot caracteritzar doncs com a racionalista (la raó és omnipotent
i res existeix fora d’ella), universalista, objectivista (es deixa de banda el
subjectivisme), quantitatiu i dissociatiu (tendeix a separar les coses per
analitzar).
La necessitat d'ordre va ser el motiu de que durant molts anys s'hagin descartat un munt de possibilitats a l'hora de copsar el món que ens envolta i a nosaltres mateixos dins d'aquest.
La necessitat d'ordre va ser el motiu de que durant molts anys s'hagin descartat un munt de possibilitats a l'hora de copsar el món que ens envolta i a nosaltres mateixos dins d'aquest.
L
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada