Un requisit bàsic per al desenvolupament de la societat de la informació havia de ser l'existència de sistemes que garantissin que la informació pogués ser emmagatzemada, transportada i reproduïda sense pèrdues significatives de quantitat i qualitat. I per gestionar la immensa quantitat d'informació que es genera, s'han anat dissenyant uns sistemes que pretenen emular el funcionament de la ment humana i la seva memòria: l'associació d'idees, els salts d'uns conceptes a uns altres està, doncs, a la base del que, a partir dels anys 60, se'n dirà hipertext.
Memex: Vannevar Bush (1890-1974)
El 1945, en
acabar la guerra, el matemàtic Vannevar Bush va publicar "As We May
Think", article on descriu un dispositiu d'accés a la informació
considerat per alguns com un prototipus d'hipertext.
La seva idea
era crear una màquina capaç d'emmagatzemar i reproduir grans quantitats de
dades, donar a l'investigador un entorn més favorable que els sistemes de
classificació jeràrquica, que es feien servir a les biblioteques: la seva
rigidesa de categories fixes feia difícil trobar alguna cosa si no és que un ja
sabia exactament que cercava.
Va proposar
el sistema Memex (MEMory EXtender), una eina personal
d'emmagatzematge de dades, basat en microfitxes que organitzava la informació
de manera associativa, i amb algunes característiques que avui comparteixen tots
els sistemes hipertextuals: ràpid accés a la informació, possibilitats
d'establir enllaços, recorreguts i anotacions, etc.
Bush no
pretenia només obtenir un mecanisme de cerca i selecció de la informació sinó
un sistema que li permetés de reordenar la informació. La característica
principal de Memex era la seva capacitat per a unir parells d'elements de
manera diferent als mètodes d'indexació fina aleshores vigents.
La qualitat
essencial de Memex era la possibilitat d'unir dos nodes o unitats d'informació.
NLS/Augment: Douglas Engelbart (1925-2013)
Inventor del ratolí, el processador de textos, les tecles de funció, etc, Havia estat experimentant la multifinestra de pantalla, els enllaços associatius entre les dades, els gràfics dinàmics per a representar idees, etc.
Per a Engelbart, la capacitat intel·lectual humana es basa en tres elements: tecnologia, llenguatge i metodologia. Un sistema que millora les possibilitats intel·lectuals dels humans és un sistema que permet la interacció d'aquests tres elements, per a un grup social determinat i en un moment concret del temps. Aquest sistema global està format per dos subsistemes: el sistema humà i el sistema d'eines disponibles.
L'any 1962, va publicar Augmenting Human Intelect: a Conceptual Framework, on definia les funcions que haurien d'incorporar els ordinadors i els programes per tal de millorar el seu rendiment i ajudar a augmentar les capacitats cognoscitives humanes. En aquest document es parla, entre altres coses, de la necessitat d'establir connexions entre textos, de les llibreries de documents, dels sistemes de finestres i del entorns col·laboratius.
En aquest article anunciava l'hipertext, que es va veure concretat, seguint les idees de Bush, en el desenvolupament del primer sistema hipertextual: NLS/Augment. L'objectiu era desenvolupar un seguit d'eines que generessin un entorn capaç de mantenir tota la informació necessària per a persones el treball bàsic de les quals consistís en el processament d'informació, permetent, a més, la seva intercomunicació mitjançant missatges electrònics.
Augment va evolucionar des de la seva concepció original per donar lloc, el 1968, al primer sistema informàtic que funcionava en mode hipertext, l'NLS (oN Line Sistem), una mena de base de dades que facilitava el treball cooperatiu en què tots els qui hi intervenien estaven connectats en xarxa.
Xanadu: Theodor Nelson (1937,..)
L'ordinador, eina per a ampliar les capacitats humanes, també s'anava convertint en una "maquina literària".
Theodor Nelson proposa Xanadu, nom d'un gran projecte hipertextual l'objectiu del qual és crear una estructura que permetés connectar tota la literatura del món en una "xarxa de publicació hipertextualitzada universal i instantània: era una proposta de base de dades literària global.
Si fins ara l'hipertext era vist més com a eina d'indexació documentalista, a partir de Ted Nelson es considerarà un mitjà literari.
Xanadu reuniria la quasi totalitat de les obres de tot gènere publicades fins ara. El lector accediria, per xarxa, als textos que li interessessin, els copiaria a la seva biblioteca, els anotaria i els relacionaria entre ells segons la seva conveniència.
- - - - - - - - - - - - - - - - -
A l'origen, doncs, l'hipertext va néixer com un sistema automàtic d'organització d'informació (Bush), d'afany enciclopèdic i integrador en xarxes compartides (Nelson).
L'hipertext no hauria sortit de les universitats si no haguessin aparegut els ordinadors personals proveïts de programaris que permetien l'hipertext. Atkinson és un dels personatges llegendaris d'Apple que, indirectament, va ajudar a popularitzar l'hipertext.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada