EL PARADIGMA DE LA COMPLEXITAT

Al segle XX, entren en crisi alguns valors de la modernitat com la ciència i la fe en el progrés. L’ordre tranquil·litzador comença a esfondrar-se; la realitat, abans mecanicista i entesa d’un sol sentit, és concebuda com un univers complex i caòtic. 

Entrem en el paradigma de la complexitat que és en gran mesura el contrari a l’anterior. És inclusiu (assumeix la incertesa de no poder conèixer-ho tot), és incomplet (mai s’acaba), integra diferents camps de coneixement, integra el subjecte i l’objecte, utilitza la totalitat de les potències humanes i és dialògic ja que relaciona termes contraris. Però la diferència més important és que el paradigma de la complexitat inclou l’home i el seu punt de vista en l’estudi de la realitat en forma autocrítica, el que no feia el paradigma anterior, que confiava cegament en el poder de la raó. A partir de llavors es comença a configurar una imatge de l’univers com un procés sempre inacabat del qual participem activament, i en aquet sentit no som actors d’una realitat objectiva sinó creadors de la realitat en la qual participem; això significa també que organitzem individualment i col·lectivament la nostra visió de la realitat i en el seu interior ens relacionem per mitjà de les paraules que hem inventat per construir-la. Construir és també decidir; el paradigma de la complexitat fomenta una visió constructivista del món i per conseqüent hem d’assumir una nova actitud responsable, la de decidir quina realitat es construeix, amb quins materials i en quant temps.

“La realitat que percep l’ésser humà cada dia, la compressió de la seva pròpia existència i conflictes interns, porta immersa els aires de la complexitat, del global, el contextual i el multidimensional. La complexitat es troba present en tots costats, i no hi ha necessitat de ser científic per notar-ho” [1].

El paradigma de la complexitat va ser introduït per Edgar Morin que, davant els avanços de la ciència i les noves troballes, va veure la necessitat de trobar una nova forma d’interpretació que fos diferent a la qual havia predominat durant molt temps i que afavoria el lineal i mecànic. La comprensió i interpretació dels diferents fenòmens de la naturalesa requereixen d’una manera diferent de pensar, i el desenvolupament d’un pensament de la complexitat ajuda i encamina als éssers humans i als estats cap a l’evolució, la productivitat i el benestar.

[1]Palva Cabrera, A.J.(2004), Edgar Morin y el pensamiento de la Complejidad, Valencia: Revista Ciencias de la educación, pàg. 239